EL CANVI CLIMÀTIC

• Què és l'efecte hivernacle?

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escapi a l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global. Es diu efecte hivernacle perquè , com un hivernacle atrapa els rajos solars, els reté i no els deixa sortir.

El problema està quan l’efecte hivernacle és massa fort, això pot provocar canvis importants com ara un augment considerable de les temperatures i dels contrastos climàtics.

• Canvi climàtic

Com ja hem vist, els gasos hivernacle fan la mateixa funció que els vidres d'un hivernacle. Per tant el canvi climàtic que pateix la terra és conseqüència d’aquest l'escalfament del planeta i de la atmosfera, anomenat efecte hivernacle.

Podem definir el canvi climàtic com: qualsevol variació global del clima de la terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics: temperatura, precipitacions i nuvolositat.

Des de la revolució agrícola del Neolític, l'home ha interferit

indirectament en el contingut de diòxid de carboni en l'atmosfera. Però ha sigut a partir de la Revolució Industrial quan aquesta interferència ha augmentat. Així la tendència a un escalfament global s'ha anat notant durant tot el segle XX. Els forts augments de les temperatures a finals dels anys 80 ha despertat la polèmica i han disparat les senyals d'alarma. Avui en dia es creu que a partir de les cremes de combustibles fòssils, com el carbó i el petroli, i de la desforestació general el contingut de diòxid de carboni de l'atmosfera ha augmentat un 25%. Això genera una tendència a l'escalfament general de la troposfera produint l'efecte hivernacle. Per sort, el sistema terra-atmosfera té uns potents mecanismes que reequilibran aquest procés d'augment constant i creixent de CO2.

Un d'aquest mecanismes seria el intercanvi de diòxid de carboni entre l'atmosfera i l'oceà que redueix al volant del 50% d'aquest gas en la atmosfera.

En la fotografia següent podem veure el canvi de temperatura pel canvi climàtic:

• Factors que promouen el canvi climàtic

Circulació dels oceans:

La circulació atmosfèrica (vents) i els corrents oceànics transmeten calor dels tròpics cap als pols. Als pols l'aigua freda, més densa, s'enfonsa i viatja a través dels oceans cap a zones més càlides. S’escalfa, es torna menys densa i es barreja a la superfície. Llavors s’enretira cap als pols. Molts processos poden canviar aquest patró de circulació, canviant així el clima regional o, fins i tot, mundialment.

Els canvis en la circulació profunda d'oceans poden produir variacions en el clima que duren de dècades a segles. Els cicles de glaciació poden haver estat influïts per canvis en la circulació d'oceans que sorgeixen de canvis en l'òrbita de Terra al voltant del Sol.

Efecte dels oceans sobre els gasos hivernacle:

Els oceans juguen un paper important en la regulació de la concentració de CO2. El CO2 de l’atmosfera i el CO2 dissolt a la superfície dels oceans arriben a un punt d'equilibri. Els canvis a la circulació dels oceans i a la seva composició química i biològica, han canviat aquest equilibri. Aquests canvis poden afectar el clima absorbint CO2 o alliberant-lo més lentament a l’atmosfera.

Erupcions volcàniques:

Una erupció volcànica pot enviar cendra i gasos rics en sofre a l'atmosfera. El diòxid de sofre (SO2) es pot combinar amb aigua per produir gotes minúscules (aerosols) d'àcid sulfúric, que reflecteixen la llum solar de tornada a l’espai. Les erupcions grans arriben a l'estratosfera mitjana on els aerosols es poden estendre al voltant del planeta. Gradualment la precipitació trauria aquests aerosols de l’atmosfera.

Una erupció volcànica massiva pot refredar la Terra durant un o dos anys. L'erupció de El Chichon en 1982 i l'erupció del Pinatubo en 1991 van provocar que la temperatura global de la superfície disminuís en mig grau pel fet que la radiació solar general va disminuir en un 5%.

Variacions solars:

El Sol és la font d’energia per al sistema climàtic de la Terra. Encara que la producció d’energia del Sol sembla constant, els canvis petits durant un període llarg de temps poden conduir a canvis climàtics. Alguns científics sospiten que gran part de l’escalfament en la primera part del segle 20 va estar lligada a l’augment en la producció d’energia solar.

Variacions orbitàries:

L’efecte de la rotació del planeta Terra i les diferències de temperatura entre els oceans i la terra provoquen els moviments d’aire atmosfèrics. A principis dels anys vint el matemàtic serbi Milutin Milankovitch va teoritzar que els canvis climàtics a la Terra podien ser deguts a lleugeres variacions en l’angle del pla d’inclinació orbital.

• Les conseqüències de l'escalfament global
  

Com resposta al canvi climàtic i es seus possibles impactes l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van constituir en 1988 el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

El darrer informe presentat per aquest grup ens dóna certes prediccions sobre les possibles conseqüències del canvi climàtic:

• Augment de temperatura mitja de 0.76ºC
• Augment de la quantitat mitjana de vapor d’aigua continguda a l’atmosfera.
• Augment de la temperatura mitjana de l’oceà fins a fondàries de 3000 m degut a l’absorció de més del 80% de calor afegit al sistema climàtic.
• L’extensió de gel a l’Àrtic ha disminuït un 2,7% per dècada des de 1978. A l’estiu aquest percentatge arriba al 7,4%.
• La cobertura màxima de neu a l’hemisferi Nord ha disminuït un 7% des de 1900. A la primavera és de més del 15%.
• Degut a la dilatació i fusió de neu, augment mig del nivell del mar de 1,8 mm a l'any entre 1961 i 2003.
• Disminució en la freqüència del nombre de dies/nits “freds” i de les gelades i augment dels “càlids”.
• En algunes regions s’han observat sequeres més intenses i duradores, i en altres, un increment d’episodis de pluges fortes, des de 1970. En algunes zones hi ha una clara tendència de la precipitació des de 1900 a 2005, que pot ser positiva (per exemple al Nord d’Europa) o negativa (per exemple a algunes zones Mediterrànies).
• S’ha observat un augment de l’activitat dels ciclons tropicals intensos (no és pot assegurar res per ara sobre la freqüència)
• No hi ha suficients evidències per extreure conclusions definitives sobre les variacions dels tornados, calamarsa, llamps o tempestes de sorra.

Encara que hi hagi un un canvi en les condicions climàtiques, l’entorn, els animals i les plantes s’adaptaran com sempre ha passat. La vida no corre perill el problema fonamental es de caire socioeconòmic.

Desglaciació del pols Augment dels desastres naturals

Augment del nivell del mar 

 

Contaminació 

 

 Desglaciació dels pols

  

 Sequeres 

 Ciclons

• Què podem fer? Possibles solucions

En la dècada dels 70, moltes persones van començar a donar-se compte dels canvis que estava vivint la terra. Al estudiar-los van poder observar que el medi ambient es molt fràgil i que els homes depenem en gran mesura d'ell. Poc a poc, tothom es va donar compte de que no era possible seguir contaminant l'aigua, la terra i l'aire. La contaminació no desapareixia ni desapareixerà per si sola.

En el 1992, les Nacions Unides van fer la Primera Convenció sobre el Canvi Climàtic a Rio de Janeiro. S'arribà a l'acord de frenar el canvi climàtic reduint les emissions de gasos hivernacle. La convenció promou l'estudi i la investigació científica per a descobrir noves formes d'acabar amb l'efecte hivernacle.

Desprès es va fer la Cumbre de Kyoto on les Nacions Unides van tornar a discutir sobre els canvis climàtics que produïa l'efecte hivernacle.

L’estalvi energètic és una de les coses que podem fer a nivell personal. Evitar la desforestació massiva, disminuir l’emissió de metà i de vapor d’aigua, reduir el consum… S’ha de seguir avançant en l’estudi del canvi climàtic i difondre els resultats a la població. Aconseguir la participació de la ciutadania en la recerca d’una solució conjunta és important.

Aquí tenim una llista de consells per ajudar a reduir el canvi climàtic que sofreix la terra que al cap i a la fi a qui a afecta és a tots nosaltres:

• No malbaratar l’aigua.
• No contaminar-la.
• Aprofitar i rendibilitzar energia.
• Utilitzar bombetes de baix consum
• Obtenir l'electricitat per mitjà de recursos poc contaminants per a l'aire, com són les ones, les marees, el vent i el sol.
• Ventilar la vostra casa
• Aprofitar els avantatges de la llum del dia
• Regular el termòstat
• Estalviar energia
• Evitar el malbaratament: cal tancar el llums, els ordinadors, la televisió i la calefacció si no són necessaris.
• Utilitzar l'aigua calenta i l'aire condicionat amb moderació.
• Evitar graduar la calefacció amb una temperatura massa alta.
• Hem d'utilitzar aparells eficients energèticament, com ara les bombetes de baix consum o els electrodomèstics eficients (de classe energètica A).
• Assabenteu-vos de com fer la recollida selectiva.
• Actualment, el transport és responsable d’un 25% de les emissions globals de CO2 i un 85% d’aquest percentatge correspon als mitjans de transport rodat. El transport públic representa només el 2,1% de les emissions totals. Un trajecte entre el lloc de residència i el de treball consumeix fins a 90 vegades més espai que el mateix trajecte realitzat amb metro i 20 vegades més si s’utilitza l’autobús o el tramvia.

• Evitar la desforestació. Els boscos consumeixen diòxid de carboni de l'atmosfera i alliberen oxigen, per tant contribueixen a eliminar part del CO2 procedent de les combustions.
• Exigir als governs lleis que facin reduir l'emissió de gasos i de productes químics contaminants.
• Fomentar polítiques com l'eliminació de subvencions als combustibles fòssils.
• Promoure les energies renovables, tant a nivell nacional com una transferència d'aquesta tecnologia a països en desenvolupament.