EL MOVIMENT DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES I ELS TSUNAMIS

Un tsunami és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament devastadors a partir de 7.

El Japó, per la seva ubicació geogràfica, és el país més colpejat pels tsunamis.

Causes dels tsunamis

Com ja s'ha esmentat, els terratrèmols són la gran causa dels tsunamis. Perquè un terratrèmol origini un sisme submarí, el fons marí ha de ser mogut abruptament en sentit vertical, de manera que l'oceà és impulsat fora del seu equilibri normal. Quan aquesta immensa massa d'aigua tracta de recuperar el seu equilibri, es generen les onades. La grandària del tsunami estarà determinada per la magnitud de la deformació vertical del fons marí. No tots els terratrèmols generen tsunamis, sinó només aquells de magnitud considerable que ocorren sota el terra marí i que siguin capaços de deformar. Si bé qualsevol oceà pot experimentar un sisme submarí, és més freqüent que ocorrin en l'oceà Pacífic (especialment les costes de Xile, Perú i Japó). A més,  quan una placa es va lliscant sota l'altra, fan més propícia la deformitat del fons marí i, per tant, el sorgiment dels sismes submarins.

Malgrat el que s'ha dit anteriorment, s'han registrat tsunamis devastadors en els oceans Atlàntic i Índic, així com en el mar Mediterrani. Un gran sisme submarí va acompanyar els terratrèmols de Lisboa el 1755, el del Pas de Mona de Puerto Rico el 1918, i el de Grand Banks del Canadà en 1929.

Les allaus, erupcions volcàniques i explosions submarines poden ocasionar tsunamis que solen dissipar ràpidament, sense arribar a provocar danys en els seus marges continentals.

 

Crust tsunamis

(sisme submarí de l'escorça terrestre)

En espanyol, «sisme submarí de l'escorça (terrestre)», fa referència a les conseqüències que tindria l'impacte d'un meteorit gegantesc, de l'ordre de centenars de quilòmetres contra la superfície de la Terra.

Per semblança als tsunamis convencionals en què l'aigua de l'oceà ascendeix formant una enorme onada, en un crust tsunami s'elevaria l'escorça terrestre, desenganxant-se del mantell.

Mecanismes generadors de tsunamis:

·         Dislocacions en el fons del mar produïdes per un terratrèmol, de magnitud superior a 6.5 en l'escala de Richter, el qual provoca sobtats aixecaments o enfonsaments de l'escorça amb el consegüent desplaçament de la columna d'aigua. El tectonisme ocasiona el 96% dels tsunami observats.

·         Erupcions volcàniques submarines que són responsables del 3% d'ocurrència de tsunamis.

·          Lliscaments en el talús continental, amb 0.8% de ocurrència.

Altres mecanismes naturals generadors de tsunami són: el flux cap al mar de corrents de terbolesa o de lava, el despreniment de glaceres, i en forma artificial les explosions nuclears detonades en la superfície o al fons del mar. Aquests són fenòmens menys comuns però de gran importància pels efectes locals que produeixen.

És poc probable que terratrèmols de hipocentres poc profunds (menors a 60 km), amb magnituds inferiors a 6,4 en l'escala de Richter generin un tsunami. Mentre que aquells amb magnituds superiors a 7,75 poden originar tsunamis d'alt risc.

Escales d'intensitat de tsunamis

Per expressar la magnitud d'un tsunami diversos autors han creat escales de graus d'intensitat. Inamura el 1949 proposa una escala en funció de l'altura de l'ona i els danys que aquestes produeixen en les àrees costaneres.

Escala de Sieberg de la intensitat de tsunami
Una escala descriptiva de la intensitat de tsunami que es va modificar posteriorment a l'escala de Sieberg-Ambraseys descrita a continuació (Ambraseys 1962).

     Molt suau: L'ona és tan feble que només és perceptible en els registres dels mareògrafs.

     Suau: Les ones són percebudes per aquells que viuen al llarg de la costa i estan familiaritzats amb el mar. Normalment es percep en costes molt planes.

     Bastant fort: Generalment és percebut. Inundació de costes de pendents suaus. Embarcacions esportives petites són arrossegades al costa. Danys lleus en estructures de material lleuger situades prop de les costes. En estuaris, s'inverteixen els fluxos dels rius cap amunt.
     Fort: Inundació de la costa fins a determinada profunditat. Danys d'erosió en farcits construïts per l'home. Terraplens i dics danyats. Les estructures de material lleuger pròximes a la costa són danyades. Les estructures costaneres sòlides pateixen danys menors. Petits veloros i petits vaixells són derivats terra endins o mar enfora. Costes cobertes amb deixalles flotants.

     Molt fort: Inundació general de la costa fins determindad profunditat. Els murs de molls i estructures sòlides properes al mar són danyades. Les estructures de material lleuger són destruïdes. Severa erosió de terres conreades i la costa coberta amb deixalles d'articles flotants i animals marins. Amb excepció de grans vaixells, tot altre tipus de embarcació és portada terra endins o cap al mar. Grans ascensos d'aigua en rius estuarins. Instal · lacions portuàries resulten danyades. Les persones s'ofeguen. Onades acompanyades de fort rugit.

     Desastrós: Destrucció parcial o completa d'estructures artificials a determinada distància de la costa. Grans inundacions costaneres. Vaixells grans severament danyats. Arbres arrencats d'arrel o trencats. Moltes víctimes.

Grado de tsunami Altura de ola